França sí que deixarà votar... a Nova Caledònia

(Publicat a Presència el març del 2014)

Després de la insurrecció armada de l’FLNK dels anys 80 França es va comprometre, amb els acords de Matignon i Nouméa, a organitzar un referèndum d’autodeterminació a l’arxipèlag de l’oceà Pacífic a partir del 2014

Nova Caledònia, un territori de sobirania francesa situat en ple oceà Pacífic, està arribant a un moment crucial del seu procés de descolonització. Segons els acords signats fa setze anys per l’Estat francès amb els partits polítics del territori –tant independentistes com unionistes– un referèndum d’autodeterminació s’ha de celebrar entre 2014 i 2018. Actualment Kanaky (el nom del país segons els independentistes) disposa d’una autonomia important i el Congrés del territori haurà de decidir, després unes eleccions previstes pel maig d’enguany, la data del referèndum. La situació és incerta, ja que el panorama polític d’aquest arxipèlag està dividit gairebé a parts iguals entre lleialistes a França majoritàriament caldoches (d’origen europeu) i independentistes majoritàriament kanaks. Dins de cada camp hi ha una gran dispersió política. Per exemple, entre els caldoches existeixen petits partits independentistes i també cal comptar els ciutadans originaris d’altres arxipèlags del Pacífic, aproximadament un 10 per cent de la població, que poden fer bascular el resultat del referèndum d’una banda o l’altra.

Excepció dins l’estat francès
L’autonomia actual de Kanaky és un fet únic en l’organització territorial francesa, gairebé desconegut pels ciutadans de l’Estat model de la centralització. L’arxipèlag està situat a 17 mil quilòmetres de París i va passat de l’estatut de colònia al de Territoire d’Outre-Mer i molts i diferents estatuts jurídics. Als anys vuitanta del segle passat es va produir una insurrecció armada i generalitzada del poble kanak, liderada pel FLNK (Front d’Alliberament Nacional Kanak), que va desembocar en la signatura a París, l’any 1988, dels acords de Matignon en què es concedia una àmplia autonomia amb institucions pròpies i la promesa francesa de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Deu anys més tard es va ratificar el compromís amb l’acord de Nouméa i la modificació dels articles 76 i 77 de la Constitució francesa.
Actualment l’autonomia kanak gestiona totes les competències a excepció de la justícia, l’ordre públic, la defensa, la moneda i els afers estrangers. Amb el referèndum la població haurà de decidir si accepta que es transfereixin aquestes darreres competències, anomenades a França régaliennes. L’ONU té inscrita la Nova Caledònia, des del 1986, en la llista de territoris encara no descolonitzats i “on la població no s’administra completament per ella mateixa”.

Qui podrà votar?
La composició del cos electoral ha estat motiu de polèmiques i debats al Congrés autònom. Els partidaris de continuar dins l’Estat francès demanaven que pogués votar qualsevol resident de nacionalitat francesa en el moment que tingui lloc la consulta. En canvi els independentistes exigien que es respectés l’acord de Nouméa amb l’Estat, segons el qual només votaria en el referèndum qui estava inscrit al cens l’any 1998, per impedir així que l’arribada de població francesa des d’Europa en els darrers anys afavorís els unionistes.
Els acords signats per França amb les forces polítiques caldoches i kanaks preveuen que el referèndum haurà de decidir –a més de transferir o no les darreres competències sobiranes– sobre “l’accés a un estatut internacional de plena responsabilitat i l’organització de la ciutadania i la nacionalitat.” La pregunta del referèndum es formalitzarà per un decret del consell de ministres francès, després de consultar el Congrés autònom de l’arxipèlag, que haurà triat la data de la consulta. En cas que el Congrés no arribi a posar-se d’acord per una data entre enguany i el 2018, serà l’Estat francès que la imposarà. A mesura que s’acosta la data, a França comença a haver-hi por per perdre una de les dues zones d’influència francesa al Pacífic i deixar de ser un dels principals productors mundials de níquel, ja que aquest mineral és la riquesa de Nova Caledònia.
independentistes minoritaris
Des dels acords de Matignon i Nouméa, les eleccions generals on vota tot el cos electoral resident a Kanaky han estat desfavorables a l’independentisme. Amb petites variacions, des del 1999 fins ara, els unionistes –dividits en una munió de partits– aconsegueixen un 60 per cent dels vots i els independentistes el 40 per cent restant. L’audiència de les tesis independentistes no ha evolucionat en els darrers quinze anys, i sembla estancada en un vot fidel de la població kanak, que representa a hores d’ara només un 46 per cent de la població. Els partits partidaris de la independència prenen com a referència i argument electoral “el dret de l’ètnia primera del país a l’accés a la plena sobirania” i demanen a la resta de les altres comunitats nouvingudes –europeus, indonesis, tahitians, vietnamites i wallisians– que s’adhereixin a aquesta reivindicació. Des de la metròpoli parisenca, tres diputats mandatats per l’Assemblée Nationale –dos socialistes un conservador– proposen una tercera via que anomenen le consensus. La defineixen com “un estatut conciliador amb el qual no calgui triar posicions radicals com el sí o el no en el referèndum”. Segons el seu estudi totes les forces polítiques “volen construir un destí comú, ja que en els darrers anys s’ha arribat a una societat reconciliada amb reequilibris econòmics i socials en favor dels kanaks”. El Congrés autònom té una majoria actual dels contraris a la independència, tot i que les divisions internes han fet que sigui l’independentista Roch Wamytan qui presideixi la institució. Els independentistes tenen una força molt important als municipis, on ocupen una majoria d’alcaldies. Des dels anys de la insurrecció armada, el discurs independentista ha canviat, l’FNLK ja no reivindica la “independència kanak socialista”, sinó una sobirania amb “modalitats a definir”. Segons el resultat del futur referèndum, Kanaky serà un nou estat independent o bé un “estat sobirà associat a França”. Per fer-ho entenedor a Catalunya, hauran de triar entre el Sí-Sí o el Sí-No.

Assassinat del cap independentista

El líder de l’FLNK, Jean Marie Tjibaou, que va signar amb el govern francès els acords de Matignon, va ser assassinat el 4 de maig del 1989 –amb Yeiwéné Yeiwéné, el seu braç dret– durant la commemoració de la tragèdia d’Ouvéa. L’assassí fou Djubelly Wéa, un kanak membre del petit moviment dissident FULK (Front Unit d’Alliberament Kanak), que s’oposava als acords signats amb París feia un any. La mort del carismàtic Tjibaou, antic seminarista, va representar la fi de la lluita armada.

La matança de les coves d’Ouvéa
El 22 d’abril de 1988, dos dies abans de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, militants de l’FLNK van atacar la gendarmeria de l’illa d’Ouvéa, matant quatre gendarmes i fent-ne presoners vint-i-set. Els kanaks es van emportar setze presoners a unes coves de l’illa amb la intenció de retenir-los fins passades les eleccions, per protestar contra la política de “la metròpoli” que afavoria la immigració massiva d’europeus per “convertir els kanaks en minoritaris”. Ouvéa va ser declarada zona militar i prohibida als periodistes. Els rebels es mostraven disposats a negociar després de la segona volta de les eleccions, però el govern de Jacques Chirac va decidir assaltar la cova abans. En l’assalt van morir dos militars i dinou kanaks. Mesos després d’aquests fets el govern Mitterrand signava els acords de Matignon, obrint el pas a l’autodeterminació.

Rebatejada per Cook i presó per a dissidents
Nova Caledònia o Kanaky és un arxipèlag de la Melanèsia. Es troba a l’oceà Pacífic, a uns 1.500 km a l’est d’Austràlia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda. Té una superfície de 19.100 quilòmetres quadrats. Es compon d’una illa principal, la Grande Terre, i diverses illes més petites com les Illes Belep, les illes Loyauté, l’Île des Pins, Chesterfield i Bellona. Gran Terre és la més gran i l’única amb muntanya. Té una forma allargada amb 350 km de llarg per 70 d’ample i cinc pics de més de 1.500 m. L’origen del topònim Caledònia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d’Escòcia i a l’origen escocès del navegant James Cook, que les va descobrir i batejar. Va ser proclamada colònia francesa l’any 1853, després que missioners maristes demanessin protecció a París. L’any següent les tropes franceses van fundar a l’illa més important la guarnició Port-de-France, que esdevindria la capital de la colònia, rebatejada com a Nouméa el 1866.

A part els soldats, les primeres poblacions europees a establir-s’hi van ser els presoners polítics que França allunyava de la metròpoli, com els revoltats de la Commune de París l’any 1871. En 1931 indígenes kanaks van ser exposats al Jardin d’Acclimatation de París durant l’Exposition Coloniale. Durant la II Guerra Mundial el territori es va alinear amb el general De Gaulle contra el govern col·laboracionista amb els alemanys de Pétain i va esdevenir, en 1942, una important base dels Estats Units d’Amèrica en la guerra contra el Japó. Després de la guerra, França va abandonar el terme de colònia i va abolir el codi de “l’indigénat”, considerant a partir de llavors els kanaks ciutadans francesos. L’explotació del níquel, de què Kanaky és el tercer productor mundial, ha aportat a l’arxipèlag un desenvolupament important. Actualment el mineral és explotat per la comunitat kanak. La insurrecció armada independentista als anys 80 va propiciar els acords amb el govern de París que han de culminar amb el referèndum d’autodeterminació.